Vore i tocar!

Una vegada passat el carnestoltes, els grups del col·le han començat a fer-se càrrec de l’hort. A partir d’aquesta setmana, seran les xiquetes i els xiquets qui, organitzats en diferents torns, s’encarreguen de les tasques necessàries per al seu manteniment. Així, dilluns i divendres es ruixarà i dimecres continuarem fent compost.

El passat dilluns els grups de primer de primària van ser els responsables de ruixar l’hort. En un primer moment, van comprovar el nivell d’humitat de la terra. Això els va servir per adonar-se que la pluja del dia anterior, tot i haver sigut molt escassa, va ser suficient perquè la majoria de cultius no necessitaren més aigua. De fet, únicament les bledes en van necessitar un poc més.

 

Per a ruixar-les van utilitzar unes ampolles menudes d’aigua amb el tap tot foradat. D’aquesta manera, és més fàcil que els xiquets, donat el seu tamany, les puguen manipular còmodament i controlar la quantitat d’aigua que aboquen. A més, fem servir materials reutilitzats i insistim en la necessitat de no malbaratar un recurs escàs. 

També van aprendre a retirar les fulles per evitar que no es banyen massa i poder accedir a les arrels amb més facilitat. Finalment, dedicaren uns minuts a observar el paisatge i identificar els canvis que s’hi havien produït.

Dimecres van estar els dos grups de cinc anys i l'A de quatre anys qui van tindre el seu primer contacte amb el compost. Vam començar per explicar-los les diferències entre els diferents tipus de residus que fem servir (frescos i secs) i com de necessària és la seua col·laboració -de fet, al voltant del trenta per cent del fem que es fa diàriament a una casa pot ser utilitzat per fer compost. També vam aprofitar l'avinentesa per fer-los veure que és molt important que els residus no siguen massa grans per afavorir la seua descomposició. 

A continuació, les xiquetes i els xiquets van ser els encarregats d’aportar els residus secs abans de barrejar-los amb els frescos. Per això, vam utilitzar unes branques de lavanda que havíem deixat a assecar feia unes setmanes. Fou molt divertit sentir-los dir insistentment que allò era “romaní” -sense que importara que els diguèrem el contrari- o, en el millors del casos, “vanda” -una espècie a hores d’ara sense identificar per la majoria dels estudiosos. Una vegada feta la mescla en les proporcions adequades -dos de fresc per una de sec-, vam abocar-la a l’espai per a fer compost. 

D’aquesta manera, vam poder comprovar les diferents tonalitats de color: les de les restes més noves -molt més vius-, les que porten unes setmanes assecant-se -amb l’ocre predominant per damunt de tots- i la dels primers indicis del nostre compost -una massa negra situada baix del tot i que va provocar una reacció quasi unànime de fàstic.

Vam acabar amb un gran aplaudiment. Una forma més de fer evident que “S’APRÉN AMB LES MANS”!