Hui, dia dels enamorats, ens hem juntat al col·le per a créixer. Fa setmanes vam pensar que el nostre hort havia de fer-se alt. Per això, vam decidir mirar cap a dalt i construir horts verticals. Així, a més, podíem créixer sense haver de fer-nos grans.
La resta ha estat fàcil, tot i els entrebancs que hem hagut de superar: la clau que no obri, la llum que no hi és… Res que no puga véncer l’amor. El cas és que en aquest estat de gràcia hem reutilitzat una bona pila de palets i els hem donat una segona oportunitat. Primer, ha calgut desmuntar-los i, després, donar-los una forma diferent. Així, hem pogut dur a la pràctica els valor mediambientals que vam definir el dia que començarem amb aquest projecte.
De moment, hem assajat amb dos prototips diferents: un més baix amb una única alçada -en principi indicat per als cultius amb un creixement vertical- i un altre amb tres nivells que ens ha permés augmentar la capacitat del contenidor i, per tant, la superfície de cultiu. A més, hem assajat amb un tercer model que, a diferència del primer, disposa d’una xicoteta balda on podem col·locar els planters. En aquest últim, hem fet diferents proves amb tres tipus de pintures per comprovar el resultat i valorar les seues possibilitats. El resultat ens ha deixat molt satisfets.
A partir d’aquesta primera experiència, hem pensat que, amb un poc més d’ajuda, podríem avançar molt més ràpidament. Per això, una vegada disposem de la matèria primera necessària, us convocarem a una nova sessió de treball en què podràn participar mares, pares, xiquets i xiquetes.
Mentrestant, us recomanem la lectura de la “Oda a la alcachofa”, de Pablo Neruda o, si ho preferiu, recordar els versos de Benedetti i, en concret, aquell que diu “Te quiero por tu mirada, que mira y siembra futuro”. Poc més s’hi pot afegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada