Perquè viure és conviure

Des que vam començar amb els primers treballs per posar a punt el nostre hort vam gaudir de la companyia d’una gata blanca. És segur que feia temps que havia fet del col.le la seua casa, però la seua presència se’ns va fer més evident a partir del moment que comprovàrem que teníem els mateixos gustos i interessos. Fou per això que l’haguèrem de considerar “una amiga”. El problema va estar la forma en què ens va arribar la prova de les seues preferències personals: contenidors escarbats i excrements de tota mida. 

Es podria dir que, a partir d’aquest moment, la nostra relació va tindre la seua primera crisi. Tanmateix, aquestes diferències van quedar aparcades quan la vam veure envoltada de cadellets i la tendresa es va apoderar de tots nosaltres. A més, el fet que els gatets hagueren vingut al món dins el nostre espai per a fer compost ens va semblar un senyal. Aquest gest de confiança i la possibilitat que haguera decidit dur els fills al mateix col·le que nosaltres ens va fer entendre que havíem de trobar la forma per aprendre a conviure tots junts. D'altra banda, tampoc no ens oblidarem que tindre gats prop és la forma més ràpida de tindre les rates lluny, cosa que, tot s’ha de dir, ens deixava tots molt més tranquils.

El primer intent per fer possible la convivència va consistir en posar pinyes als contenidors per evitar que hi escarbara. El resultat, tal i com havíem previst, no fou el desitjat. Només vam aconseguir distraure la seua atenció cap a determinades jardineres. Tampoc vam aconseguir cap millora posant peles de taronja -havíem llegit que la olor els resultava desagradable. Després de pensar en altres possibles solucions -com nugar fil transparent amb pals clavats a la terra per impedir l’accés o posar argelaga- ens vam decidir per instal·lar una xarxa. 

De tota manera, l’operació tenia la seua dificultat  ja que, a més d’evitar l’entrada dels gats, havíem de trobar un mecanisme que fera possible la seua retirada per a facilitar les tasques de manteniment. A més, tampoc no volíem haver de renunciar a que els cultius formaren part de les vistes del nostre pati . Finalment, vam trobar el mode de, almenys teòricament, acomplir tots els nostres desitjos. La solució tècnica va consistir en subjectar una xarxa a la tanca del col·le amb brides i estendre-la fent servir trossos de canya. D’aquesta manera, a més d’utilitzar materials naturals, trobàvem una solució perquè els alumnes pogueren llevar la xarxa còmodament i amb total seguretat.

El temps dirà si la solució pot ser o no definitiva. Tanmateix, això no va fer que ens oblidarem de la “nostra companya”, així que li vam proposar una alternativa perquè poguera donar resposta a les seues necessitats més primàries. Fins i tot, per evitar qualsevol confusió, hi vam afegir un rètol: ca gat, és a dir, casa del gat. Les dobles interpretacion són cosa de qui llig.